“L’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica ha creat un sentiment de col.lectiu entre els diferents agents del sector”

Xavier Valls, impulsor de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica, ens parla de la rehabilitació a la ciutat i de la tasca que ha portat l’OBRA en els darrers anys per impulsar el sector.

Quina ha estat l’evolució de la rehabilitació a Barcelona tal com la coneixem actualment?

Les polítiques de rehabilitació actuals comencen als anys 80, amb una primera oficina de rehabilitació, i posteriorment a finals de la dècada es posa en marxa el programa Barcelona Posa’t Guapa, amb la perspectiva de les olimpíades. Fins aquell moment molts propietaris no havien pensat mai que les cases requerien un manteniment i només el feien quan ja no quedava més remei. Després vam passar d’una fase a la qual es donava subvenció a qualsevol obra a acotar els programes, establint-se prioritats: façanes, estructures, etc. En aquesta línia s’ha complicat l’accés a les subvencions, sumant-se darrerament el 21% de IVA. Com a conseqüència s’ha incrementat molt l’economia submergida en matèria de reformes.

Últimament la rehabilitació està de moda dins del sector. Creu que ha canviat la percepció envers la mateixa?

Amb la bombolla immobiliària s’ha aprés la lliçó que més val cuidar el que ja tenim i no pas urbanitzar sense fi. Altra cosa és que haguem trobat les formes adequades per a que això s’impulsi de veritat, donat que encara hi ha moltes  dificultats des d’un punt de vista econòmic.  En tot cas la rehabilitació té totes les de guanyar. Només cal mirar a la resta d’Europa, on la rehabilitació és el sector constructiu amb més empenta. Altrament, a Espanya l’impuls de la rehabilitació és absolutament necessari per recuperar els milions de treballadors acomiadats durant la crisi.

Quines són aquestes dificultats que posen pals a les rodes de la rehabilitació?

La crisi ha dificultat molt els acords de comunitat, donat que sempre n’hi ha dos o tres propietaris que ho estan passant malament i que no els hi convé fer reformes a l’edifici. Hi ha un problema afegit que és el del finançament, donat que les entitats bancàries no en donen a les comunitats de propietaris. Precisament un dels objectius de l’OBRA és salvar acords amb el sistema financer per obrir el crèdit. D’altra banda encara patim una pressió fiscal molt forta, l’incapacitat d’inversió d’administracions, empreses i famílies i una economia submergida més o menys impune.

Quin ha estat el paper de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica?

Barcelona és molt important en rehabilitació, i fins i tot té interès a nivell tècnic donat que rep moltes visites per aprendre com s’han portat a terme alguns projectes. L’OBRA volia donar més força a aquesta tradició barcelonina i ho hem aconseguit ajuntant a molts sectors implicats a la rehabilitació -empreses, col.legis professionals, administració, universitats, l’ITeC, Gremis, etc .-; el qual ens permet consensuar els diferents temes a plantejar. Per exemple, a l’última campanya d’ajuts a la rehabilitació es van produir un seguit de reunions per veure com s’havien d’orientar i simplificar les bases de la convocatòria.

D’altra banda, l’OBRA també ha tingut un paper destacat en la simplificació de l’exposició dels requisits per tal que els ciutadans no es trobin davant d’una muralla de papers i normes, de manera que entenguin de seguida quins són els ajuts que rebran de l’administració per una determinada obra. Per exemple, des de l’OBRA vam impulsar una Comissió Tècnica de Rehabilitació Municipal que treballa per aconseguir aquest objectiu

Com a impulsador d’aquesta entitat, a vosté què és el que més l’enorgulleix de la seva acció?

S’han fet els primers passos. Hem creat un sentiment de col.lectiu, de que cal fer-ho tots plegats, i això s’haurà de consolidar poc a poc. Hem planificat conjuntament aquesta campanya d’ajuts, vam fer una presència d’obra en una gira internacional, s’han mantingut reunions i programat moltes visites  a obres de rehabilitació…  Diguem-ne que hem assolit la primera fase amb la qual els diferents col.lectius se senten partícips dins de l’OBRA, adonant-se que anem junts en aquesta guerra, que no som competència.