02 nov. 2016 Smart Building, millorant la qualitat de vida dels habitants
A la seu del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques va celebrar-se el passat divendres dia 28 d’octubre la jornada “Smart Building: Construcció Eficient i Sostenible”, a la qual van presentar-se idees i exemples d’èxit que marquen camí per tal d’aprofitar les millores tecnològiques al nostre parc d’habitatges, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i l’eficiència energètica dels edificis.
La jornada, organitzada conjuntament amb el Cercle d’Infraestructures i el Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, va aplegar a gran varietat d’actors del sector de la construcció a la ciutat, va posar de manifest la gran oportunitat que representen els Edificis Intel·ligents tenint en compte que encara un 82% dels edificis de Catalunya tenen un certificat per sota del nivell D d’eficiència energètica o que el 30% del consum d’energia prové dels edificis, segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
D’altra banda, resulta essencial aconseguir ser més eficients energèticament per fer front a la pobresa energètica, la qual es pateix aproximadament a un 20% de les llars espanyoles, tal com va indicar un darrer estudi de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA). La incapacitat per fer front el fred a les llars i el fet de no estar acostumats, fa que Espanya estigui al capdavant d’Europa en mortalitat per baixes temperatures.
Amb aquestes premisses, i amb el rerefons de les exigències europees de reducció de la despesa energètica i de les emissions contaminants, la incorporació de mecanismes domòtics d’eficiència energètica als edificis representen una eina d’estalvi, sostenibilitat i també de confort. En aquest sentit, Alberto Gutiérrez, product manager de Schneider Electric, i Ignacio de Ros, soci fundador ADR Enginyeria, van destacar com la domòtica ha esdevingut user friendly amb l’ús de les aplicacions de smartphones pels controls de les llars. Així mateix, va destacar-se com la seva instal·lació en obra nova resulta econòmica i demandada, ben entesa pels demandants com una eina d’estalvi i confort.
En tot cas, Carles Sala, secretari d’habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, secretari d’habitatge i millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, i Assumpta Ferran, directora de l’ICAEN, van coincidir que per fer un gran pas endavant cap a un model basat en energies renovables cal principalment una normativa que promogui l’ús de l’energia fotovoltaica, contrària a les actuals barreres imposades per una normativa excessivament proteccionista de les grans companyies elèctriques, amb el conegut com impost del Sol.
Tal com ja trobem en altres països com Alemanya o Holanda, on la legislació promou l’ús de sistemes energètics eficients i renovables, a Espanya cal invertir la situació actual per promoure l’energia solar com a principal motor energètic, tenint en compte a més a més el constant perfeccionament d’aquest sector, amb la darrera comercialització de les bateries Tesla, pensades per proveir d’energia emmagatzemada a les llars.
Enric Mir, arquitecte i professor de l’ETSAB-UPC, va defensar la conveniència i utilitat d’aquestes bateries, amb la finalitat d’empoderar energèticament als ciutadans amb mecanismes d’autoproducció d’energia. En aquest sentit, Coque Claret, arquitecte i professor de l’ETSAV-UPC, va encoratjar als assistents a trobar i desenvolupar solucions sense ser presoners de restriccions a la innovació. Claret va posar com exemple la instal.lació d’un únic comptador elèctric a un edifici de Taradell, amb el resultat d’un gran estalvi pel veïnatge.
En el propòsit d’assolir un parc d’edificis intel.ligents, les diferents parts van estar d’acord que per part de l’administració cal mantenir i augmentar els esforços dirigits a impulsar l’adequació dels habitatges.
L’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica dels Edificis (2014-2020) precisament voldria revertir el malbaratament d’energia dels edificis al nostre país, amb objectius tals com la generació d’inversions productives per valor de 1.400 milions d’euros, la reducció del 14,4% del consum estimat d’energia, la reducció de 2,6 milions de tones de CO2 en la petjada ecològica de l’edificació, l’intervenció en el 61% dels inmobles de Catalunya o la consecució d’un estalvi pels ciutadans de 800 M d’euros.
Durant la jornada va destacar-se com encara només un 4% dels ajuts a la rehabilitació a Catalunya són destinats a actuacions d’eficiència energètica, i que per tant cal donar un major impuls a aquesta necessitat. Jordi Amela, director tècnic de rehabilitació d’habitatges de l’Ajuntament de Barcelona, ha incidit en la flexibilització dels requisits de sol·licitud dels ajuts municipals a la rehabilitació, així com la voluntat de atorgar major protagonisme a les Inspeccions Tècniques dels Edificis, com a palanca per impulsar una rehabilitació quan aquesta sigui necessària com a garant de la seguretat dels habitants.
Altres mesures analitzades a la jornada van ser la necessitat d’estructurar la demanda de Smart Building, en base a la idea que els edificis han de significar molt més que quatre parets on viure per tal de “posar en valor les seves prestacions potencials”, va defensar Lluís Comeron, degà del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Així mateix, Ramon Tella, gerent de la Gestora de Runes de la Construcció, va detallar els usos dels àrids reciclats, que tenen abast a tot el territori català amb l’implementació d’una xarxa de plantes de reciclatge.
Per últim, Joaquín Osorio, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona; Pere Macias, president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, i Àngel Sánchez, director general de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), van concloure la jornada amb la defensa de la necessitat d’innovar i consolidar un model constructiu que deixa enrere l’economia del totxo per atorgar un major valor a la qualitat i a l’eficiència en els nous edificis i en la rehabilitació dels antics.
Presentacions de la jornada:
Gestora de Runes de la Construcció. Ramon Tella
Las nuevas tendencias en domótica. Alberto Gutiérrez
L’oportunitat de la rehabilitació. Carles Sala
Eficiència energètica. Assumpta Ferran
Plataforma eficiència energètica ICAEN. Assumpta Ferran
Conclusions Smart Building. Ángel Sánchez
No hi han comentaris