En una nova jornada de la Comissió de Rehabilitació i Manteniment dels Edificis (RiMe), celebrada el passat dijous 23 de març a la seu Gremi, va tractar-se la gestió de residus d’obres a Catalunya, “la gran oblidada en la rehabilitació”, segons paraules del president del Gremi, Josep Antoni Martínez Zaplana, qui va presentar i moderar la sessió.
Els assistents van poder informar-se de mà de l’arquitecte tècnic Esteve Villarroya, del departament tècnic de l’empresa Gestora de Runes de la Construcció (GRC), sobre la gestió de residus en obres de rehabilitació, així com també van poder escoltar a Daniel López, cap del Departament de Consultoria del medi ambient i Inspecció mediambiental d’Applus a Catalunya i Aragó, explicar el funcionament del certificat Recons, impulsat pel Gremi i la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya com a certificador d’una bona gestió dels residus.
Darrerament en l’àmbit de la sostenibilitat en la gestió dels residus de la construcció s’han anant aprovant una sèrie de normatives tant autonòmiques com estatals amb la intenció de regular i impulsar l’economia circular, recalcant-se que el sector ha de donar un pas més en el reciclatge de residus.
En aquest sentit, Esteve Villarroya va anar enrere en el temps per explicar com a partir dels Jocs Olímpics de l’any 1992 van haver-hi una sèrie d’enderrocs a la zona litoral que no es van regular i amb els que van aflorar abocadors incontrolats a la ciutat. Això va portar a les administracions a aprovar a l’any 1994 el primer marc normatiu en relació a la gestió dels residus de la construcció a Catalunya mitjançant el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. La Gestora de Runes, empresa a la que pertany Villarroya, es crea a partir d’aquest decret amb la voluntat d’arbitrar i gestionar la instal·lació de dipòsits al territori. Durant la seva ponència Villarroya va situar al mapa del territori les diferents instal·lacions que Gestora de Runes ha anat creant durant els últims 25 anys en les diferents comarques per tal de facilitar a les empreses constructores la gestió dels residus de les obres. Parlem de dipòsits, plantes de transferència (les més allunyades dels nuclis habitats, on es recull els residus de petits productors com a punt logístic), plantes de reciclatge i de restauració amb terres (aquestes últimes per grans obres d’infraestructures i necessitades d’un gran espai). Durant l’any 2022 el volum de residus de construcció que es van gestionar des de GRC ha estat de quasi 2 milions de tones.
En relació a l’evolució de la normativa, Villarroya va indicar com l’any 2008 es va donar un pas més amb l’objectiu de potenciar el reciclatge a l’aprovar-se la Llei 8/2008, de 10 juliol, on s’establia un cànon de residus de 3.00 euros per tona de residus de la construcció destinats a l’abocador, per penalitzar el fet que el material no hagi estat separat i no tingui possibilitat de recuperació. Els diners d’aquesta recaptació passen a ser gestionats per la Junta de Govern per als Residus, creada per controlar que tots aquests diners recaptats retornin al sector, ja sigui en forma d’ajudes, subvencions, àrids reciclats o construcció de plantes de reciclatge.
Villarroya va completar aquestes informacions amb una sèrie de gràfiques on assenyala com a partir d’aquests antecedents normatius, des del 2001 el percentatge de materials reciclats va augmentant amb els anys fins arribar actualment a un 60% respecte a tota la producció, que després de passar pel gestor, torna al sector en forma de àrid reciclat. Des de l’Administració hi ha una voluntat de fomentar l’àrid reciclat, amb la qual cosa es va indicar a la Llei d’acompanyament de pressupostos de l’any 2020 que “els projectes de construcció d’obra pública i d’obra privada han de determinar l’ús d’àrids reciclats procedents de la valorització de residus de la construcció i la demolició en un percentatge mínim del 5% en pes sobre el total d’àrids previstos, excepte que les característiques de l’obra no permetim l’ús d’aquest tipus de material, supòsit que el redactor del projecte ha de justificar degudament en la memòria”. Aquesta normativa ha estat complementada posteriorment amb l’Ordre ACC/9/2023, de 23 de gener, per la qual es regula la utilització dels àrids reciclats procedents de la construcció i demolició i on es defineixen els tipus de materials que poden compondre els àrids reciclats i granulometries en funció de la grandària de l’àrid.
Actualment, l’Agència de Residus està treballant en col·laboració amb l’ITeC per preparar una campanya de divulgació d’aquesta última Ordre adreçada als facultatius redactors dels projectes i responsables de les direccions d’obres, així com a les administracions locals que atorguen les llicencies i a la resta d’agents vinculats.
Villarroya va finalitzarla seva ponència enunciant el cas dels residus de guixos, que amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sols contaminats per a una economia circular, s’estableix que a partir de juliol de 2022 els residus hauran de classificar-se en origen i fraccions separades,entre les quals els residus de guix. Seguint aquestes directrius la Gestora de Runes va incorporar una línia exclusiva pel reciclatge de guixos a la planta de tractament que tenen establerta a Les Franqueses del Vallès.
Un cop acabada la primera part de la sessió, el president Josep Antoni Martínez Zaplana va prendre la paraula per apuntar que part d’aquesta taxa de recollida de residus també es destinen a ajudes per a la ciutadania en la retirada d’amiant, projecte ambiciós que s’ha plantejat des de la Generalitat en una primera fase de 8 anys i una posterior fase de 15 anys d’amiant zero a Catalunya. Aquestes ajudes es poden tramitar a través de l’Agència de Residus.
Un cop indicat aquest apunt, Martínez Zaplana va procedir a presentar a Daniel López, cap del Departament de Consultoria del medi ambient i Inspecció mediambiental a Catalunya i Aragó de l’entitat Applus, empresa amb gran reconeixement en el sector per la gestió integral d’actius i les inspeccions reglamentàries més habituals. López va informar que el segell Recons, de certificació de bona gestió de residus d’obres, no és només una certificació sinó que té també una part de consultoria on es proporciona a les empreses la informació i formació adient per dur a terme aquesta gestió de residus, amb la posterior inspecció de què s’apliquin correctament les mesures proporcionades. D’aquesta manera, el rehabilitador, gràcies a aquest segell pot fer visible davant el client/ciutadà el seu compromís mediambiental i la seva correcta gestió de residus, la contractació d’agents autoritzats de transport i gestió, i el compliment legal dels requisits per la correcta gestió de residus. El mateix client/ciutadà pot verificar en la pàgina web www.recons-consta.org, en un llistat públic i de lliure consulta, que l’empresa disposa del segell.
El segell Recons, implementat per la Fundació Privada per a l’Ordenació del Sector de Construcció a Catalunya, juntament amb la col·laboració d’Applus/Novotec, a més de tenir per objecte promoure la millora de la qualitat ambiental i l’adequada gestió de residus a les obres, proporciona avantatges a les empreses constructores, com per exemple en aquelles licitacions que sol·liciten com a requisits segells o certificats mediambientals, o en l’assoliment d’una reducció de costos derivats de la correcta separació dels residus i la recuperació de capital que això suposa en certs materials com l’alumini, el ferro, coures, plom, etc. Addicionalment, va explicar Daniel López, es té una major seguretat en quant al compliment de la normativa evitant així les sancions derivades per incompliments mediambientals,especificades a la Llei 7/22 de residus, per la qual les sancions poden arribar als 3,5M d’euros.
En afegiment, el certificat Recons proporciona a les empreses un control d’evidències del compliment legal que els ajuts públicssovint requereixen, com per exemple en el cas de les subvencions Next Generation, que només financen aquells projectes que respectin el principi de DNSH (Do no significant harm).
Com a finalització a la seva intervenció, López va indicar els requisits necessaris per la tramitació i obtenció del segell Recons. Entre els requisits principals cal destacar que les empreses que sol·liciten aquest segell han de dedicar tota o part de la seva activitat a la construcció, reforma, manteniment i/o rehabilitació d’habitatges a Catalunya, així com tenir més d’un any d’experiència professional. Les empreses interessades poden dirigir-se a la pàgina web https://www.recons-consta.org/es/inscripcion per presentar la seva sol·licitud i informar-se de la documentació requerida a aportar.
Com a tancament de la jornada, el president del Gremi, Josep Antoni Martínez Zaplana, va destacar el valor que el certificat Recons ofereix a l’empresa davant el client: «El segell no és només un document, no és només el reconeixement de què ho saps fer bé… el segell es també els valors d’una empresa en relació al reciclatge i al tractament mediambiental dels material que nosaltres utilitzem». El segell, va continuar explicant, suposa de gran ajuda a aquelles microempreses o petits empresaris per minimitzar els processos administratius que tant impacte tenen dintre la seva pròpia empresa.
Finalment es va obrir el torn de preguntes per aclarir els dubtes sorgits durant les intervencions, animant als assistents posteriorment a gaudir de l’esmorzar disposat com és costum a les jornades RiMe, i convidant als presents a aprofitar aquest moment de distensió per establir un petit networking i compartir interessos del sector.
El mercat de la construcció europeu ofereix una imatge desigual: mentre una meitat dels països,…
Ja està oberta la nova convocatòria d'ajudes per impulsar la digitalització d'empreses del segment IV…
El passat dijous, 12 de desembre, es va celebrar a l'auditori del Gremi de Constructors…
El sector de la construcció afronta el repte d’incorporar joves, ja que només el 9%…
La Tresoreria General de la Seguretat Social començarà, previsiblement aquest desembre, a enviar les notificacions
Segons les dades publicades per l’Observatori Industrial de la Construcció, la variació anual també va…