Fa uns quatre anys que al trobar-me equips de protecció individual (EPI’s) curiosos i d’allò més estrafolaris, vaig decidir començar a arreplegar-los com a mostrari de males pràctiques i del que no s’havia de fer. Però la maleta que volia omplir ja comença a necessitar d’una germana gran.
Què hi podem trobar allà dins? Doncs des d’ulleres ratllades, cascos no homologat, pintats, foradats o plens de puntes clavades, guants del súper, mosquetons sense tanques, vagues d’ancoratge “ni t’hi fixis” i equips caducats i sense homologació o CE, com a varietats habituals de l’obra.
Bé, i de vegades fins i tot penso: “tot i això aquests operaris són afortunats”, mal que em pesi se’ls hi ha facilitat uns “EPI’s” (entre cometes, ja que molts d’ells no es podrien considerar EPI’s com a tals), perquè molts altres em resen el típic “la meva empresa no me’ls dona”, o “els haig de comprar jo” o fins i tot “me’ls descompten de la nòmina”. Tot plegat: Increïble!
La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, en el seu article 17.2 estableix l’obligació que té l’empresari de proporcionar als seus treballadors equips de protecció adequats per a l’exercici de les seves funcions i de vetllar per l’ús efectiu dels mateixos quan, per la naturalesa dels treballs realitzats, siguin necessaris.
Per poder concretar més el què cal fer, ens podem recolzar en els articles del RD 773/1997 sobre Equips de protecció individual, on es concreta:
No disposaríem del mateix EPI en el cas de veure’ns sotmesos a un risc lleu, a un risc greu o un de mortal.
Imagineu-nos un arnés del que nosaltres podem arribar a quedar suspesos… voldríem que estigués en perfecte estat de conservació i manteniment?
Un exemple molt clar pot ser un operari que treballa primer a la zona de taller i després en treballs en alçada, el casc en la primera situació no li requereix de barballera, en la segona és indiscutible.
Si la puntera de la bota ensenya els nostres dits, potser cal canviar-ho…, potser fins i tot caldria revisar si l’EPI és l’adequat i si cal canviar de model, marca, etc., parlar amb el nostre treballador per veure què ha passat i potser caldrà fer una revisió de l’avaluació de riscos.
Una bona pràctica pot ser elaborar un quadre identificant els procediments per garantir la responsabilitat com a empresa i registrar amb signatures de les parts interessades quan s’han realitzat cadascuna de les actuacions i qui l’ha fet.
Tanmateix, els treballadors també tenen obligació. En l’article 10 del Reial Decret 773/1997 s’estableix que els treballador han de:
Recordem que els EPI’s són l’última barrera entre el risc i el treballador, i no el podem deixar desprotegit. Tanmateix un EPI no evita que es produeixi l’accident, tan sols pot reduir les conseqüències o el nivell del dany, pel que sempre s’haurà de prioritzar el disposar de mesures com l’eliminació del risc o les proteccions col·lectives abans de disposar simplement d’un EPI per protegir el treballador, relegant l’ús dels EPI’s a ser un complement d’aquests altres tipus de mesures esmentades .
Teresa Mª Cano Rodríguez
Directora Executiva
e-SCENTIA
El mercat de la construcció europeu ofereix una imatge desigual: mentre una meitat dels països,…
Ja està oberta la nova convocatòria d'ajudes per impulsar la digitalització d'empreses del segment IV…
El passat dijous, 12 de desembre, es va celebrar a l'auditori del Gremi de Constructors…
El sector de la construcció afronta el repte d’incorporar joves, ja que només el 9%…
La Tresoreria General de la Seguretat Social començarà, previsiblement aquest desembre, a enviar les notificacions
Segons les dades publicades per l’Observatori Industrial de la Construcció, la variació anual també va…