Equips de Protecció Individual a les Obres

Fa uns quatre anys que al trobar-me equips de protecció individual (EPI’s) curiosos i d’allò més estrafolaris, vaig decidir començar a arreplegar-los com a mostrari de males pràctiques i del que no s’havia de fer. Però la maleta que volia omplir ja comença a necessitar d’una germana gran.

Què hi podem trobar allà dins? Doncs des d’ulleres ratllades, cascos no homologat, pintats, foradats o plens de puntes clavades, guants del súper, mosquetons sense tanques, vagues d’ancoratge “ni t’hi fixis” i equips caducats i sense homologació o CE, com a varietats habituals de l’obra.

Bé, i de vegades fins i tot penso: “tot i això aquests operaris són afortunats”, mal que em pesi se’ls hi ha facilitat uns “EPI’s” (entre cometes, ja que molts d’ells no es podrien considerar EPI’s com a tals), perquè molts altres em resen el típic “la meva empresa no me’ls dona”, o “els haig de comprar jo” o fins i tot “me’ls descompten de la nòmina”. Tot plegat: Increïble!

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, en el seu article 17.2 estableix l’obligació que té l’empresari de proporcionar als seus treballadors equips de protecció adequats per a l’exercici de les seves funcions i de vetllar per l’ús efectiu dels mateixos quan, per la naturalesa dels treballs realitzats, siguin necessaris.

Per poder concretar més el què cal fer, ens podem recolzar en els articles del RD 773/1997 sobre Equips de protecció individual, on es concreta: 

1. En funció del risc que indiqui la identificació i avaluació de riscos del lloc de treball, ofici, maquinària, etc., es determinarà la protecció de l’equip i la part del cos a protegir.
2. Per tant, escollir un EPI no anirà en funció del cost del mateix, sinó que serà segons els nivells de protecció necessaris pels riscos als que es vegi sotmès l’usuari quan l’utilitzi.

No disposaríem del mateix EPI en el cas de veure’ns sotmesos a un risc lleu, a un risc greu o un de mortal.

3. Els manuals d’ús dels EPI’s calen ser mantinguts en l’empresa i a disposició de l’usuari de l’EPI per saber el correcte ús del mateix, com s’han de mantenir i conservar, el període d’ús o caducitat, etc. No és un paper per llençar, sinó que té informació vital per l’usuari.

Imagineu-nos un arnés del que nosaltres podem arribar a quedar suspesos… voldríem que estigués en perfecte estat de conservació i manteniment?

4. A més a més, aquests manuals ens serviran per a informar correctament als treballadors de com han d’utilitzar l’EPI, on i com s’han de guardar, de quins riscos estan protegint-lo i en quin nivell, etc. És un document consultiu per a tots.
5. L’EPI que vam donar a l’inici de les obres pot no ser l’adequat per al final de la mateixa o a mesura que els treballs evolucionin. Hem de verificar que no han canviat els riscos i el seu nivell, les condicions de l’espai.

Un exemple molt clar pot ser un operari que treballa primer a la zona de taller i després en treballs en alçada, el casc en la primera situació no li requereix de barballera, en la segona és indiscutible.

6. També caldrà revisar la idoneïtat de l’EPI quan estiguem evolucionant tècnicament, sense oblidar que els EPI’s també condicionen el treball de l’operari i que sempre s’han de prioritzar altres tipus de protecció més eficients com les Proteccions col·lectives. Si podem evitar posar-nos un EPI per l’ús d’una protecció col·lectiva estarem donant un pas endavant. Un exemple molt clar ho tenen les taules de tall ceràmic per la via humida o les caladores que disposen de sistema d’aspiració.
7. Els EPI’s tenen data de caducitat, de fet no són eterns com moltes persones poden pensar. A més a més, no vol dir que fins que no superin la data de caducitat no els haguem de canviar.

Si la puntera de la bota ensenya els nostres dits, potser cal canviar-ho…, potser fins i tot caldria revisar si l’EPI és l’adequat i si cal canviar de model, marca, etc., parlar amb el nostre treballador per veure què ha passat i potser caldrà fer una revisió de l’avaluació de riscos.

Una bona pràctica pot ser elaborar un quadre identificant els procediments per garantir la responsabilitat com a empresa i registrar amb signatures de les parts interessades quan s’han realitzat cadascuna de les actuacions i qui l’ha fet.

Tanmateix, els treballadors també tenen obligació. En l’article 10 del Reial Decret 773/1997 s’estableix que els treballador han de:

1. Utilitzar i cuidar correctament els EPI’s (si us plau, no més EPI’s tirats pel terra!).
2. Col·locar l’EPI després de la seva utilització en el lloc indicat a tal efecte.
3. Informar d’immediat al seu superior de qualsevol anormalitat o dany de l’EPI utilitzat.

Recordem que els EPI’s són l’última barrera entre el risc i el treballador, i no el podem deixar desprotegit. Tanmateix un EPI no evita que es produeixi l’accident, tan sols pot reduir les conseqüències o el nivell del dany, pel que sempre s’haurà de prioritzar el disposar de mesures com l’eliminació del risc o les proteccions col·lectives abans de disposar simplement d’un EPI per protegir el treballador, relegant l’ús dels EPI’s a ser un complement d’aquests altres tipus de mesures esmentades .

 

Teresa Mª Cano Rodríguez
Directora Executiva
e-SCENTIA