Marbre o marbrejat?

19 febr. 2016 Marbre o marbrejat?

Resguardat per les restes de la muralla romana de la ciutat, a una cantonada de la Plaça dels Traginers del Barri Gòtic, el número 2 del carrer Pom d’Or llueix a la seva façana la bellesa i la serenitat del marbre, després que Stuc-Art apliqués darrerament una tècnica de marbrejat amb estuc de calç, utilitzant la tècnica del planxat al foc. El resultat, com es pot veure a les fotografies, és prou realista: la façana és tan elegant com el mateix marbre que imita. 

Precisament, les tècniques de marbrejat s’han perfeccionat en el marc de la tendència a recuperar el marbre, més enllà dels quarts de bany, per utilitzar-ho com a element decoratiu. És per això que per tal d’evitar l’alt cost material i de gestió que suposa el marbre habitualment es fan servir solucions de marbrejat, tal com ja feien els romans amb l’utilització del travertino estucat per representar obres de marbres colorejats.

El marbrejat, en tot cas, és una solució que no està exempta de complicacions. L’ús d’aquests estucs requereix mà d’obra molt qualificada i especialitzada tant per a la seva elaboració a peu d’obra (dosificacions, apagat de calç, etc.), com per a l’execució dels acabats. Tanmateix, el resultat és altament satisfactori, tal com afirma Stuc-Art arran de la seva experiència al número 2 del carrer Pom d’Or o al número 9 del Passeig Colom, on també van treballar amb aquesta tècnica de restauració. Tal com veieu a la galeria de fotografies superiors, contemplant la nova façana és gairebé impossible dir si és marbre o marbrejat.

En canvi, molt més senzill és apreciar-ne la millora que ha suposat l’ús del marbrejat en comparació a l’antiga i enlletgida façana de l’edifici, tal com es pot apreciar a les fotografies inferiors de l’abans i el després de la restauració duta a terme. Finalitzada al setembre de l’any passat, la reforma va incloure actuacions com són la reparació de fissures i fusteries, el farratge de la cornisa, l’instal.lació de persianes alacantines o el recanvi de les baranes.

Tanmateix, l’actuació estrella de l’obra fou aquest marbrejat hiperrealista, consistent en l’aplicació d’una capa adicional d’estuc de calç armada tradicional i sorra de marbre amb pigments naturals de diferent granulometria.