La rehabilitació a Espanya necessita millorar

Tot i que el sector és ben conscient de què la rehabilitació d’habitatges és la gran aposta, el cert és que encara ens queda molt camí a recórrer per assolir les xifres d’activitat d’altres països europeus com Alemanya o França.
En aquest sentit, coincidim amb el Sr. Francisco Diéguez, director general de l’ITeC, quan a la presentació de l’Euroconstruct de desembre va indicar els motius
de la infraproducció a Espanya en obres de reforma i rehabilitació.
Les causes de la dificultat d’assolir nivells de normalitat en aquesta activitat serien:

-El sistema de diversificació de la propietat dels edificis (cada habitatge té un propietari diferent) provoca dificultats per acordar rehabilitacions Integrals dels edificis.

-Escassa conscienciació dels ciutadans. No ocorre, per exemple, com amb els automòbils, dels quals tothom té clar que cal fer revisions periòdiques.

-Manca de polítiques que apostin contundentment per rehabilitar el parc d’habitatges. Les quantitats pressupostades d’ajuts són insuficients.

-Dificultats per justificar la conveniència de rehabilitacions per estalviar energèticament en un clima càlid.

-Negació de la banca a donar crèdits a comunitats de veïns.

Sigui como sigui, el que sembla clar és que la rehabilitació és present i futur d’un sector que ja no pot tornar a dependre exclusivament de la construcció de nous habitatges. No és cert que no es necessitin construir més pisos, però tampoc és fals que la primera necessitat ja no és fer nous habitatges sinó reparar els ja existents, els quals, a causa de la falta de conscienciació i d’impuls des de l’administració, pateixen múltiples deficiències que s’han de corregir. Entre tots, hem de fer força per aprovar aquesta assignatura pendent anomenada rehabilitació d’edificis.