La bioconstrucció, un requisit cada cop més acceptat i exigit

La bioconstrucció vol oferir una resposta equilibrada i integral que garanteixi una solució saludable per a les persones i respectuosa amb el medi. Cada cas i cada situació requereix un estudi detallat i particular, amb els condicionants concrets de les persones a les que va destinades i del lloc on s’emplaçarà. // Narcís Cebrià 

Els últims mesos van apareixent notícies i estadístiques esperançadores sobre la tendència del sector de la construcció a estabilitzar-se. Les interpretacions més optimistes afirmen un increment de les transaccions immobiliàries, i també de la reactivació de la demanda de pressupostos per fer obres de reforma i obra nova. Els sectors que poden motivar el canvi de tendència no estan molt clars, però la reforma i l’adequació per a la industria i els serveis semblen tenir la clau de volta. Hi ha un cert nivell de mercat i es veu activitat. Amb aquests primers indicadors de la possible sortida de la recessió hom té l’esperança que comenci la recuperació del sector.

El que sí queda palès és que els nous promotors són cada vegada més exigents: s’informen més abans d’iniciar qualsevol projecte. De manera que tenen un criteri més clar sobre el sistema constructiu, la tipologia de materials, les prestacions i les comoditats que desitgen. A més a més, la situació actual afavoreix, més que mai, als qui són capaços d’oferir la millor qualitat al millor preu.

Per obrir-se mercat, cal doncs una resposta molt professional, implicada i oberta a qualsevol tipus de repte i plantejament. Sense que necessàriament haguemm de desvincular-nos de la cultura i del bagatge de la construcció tradicional catalana. Tot al contrari, els sistemes i solucions constructives tradicionals aporten molt alhora d’establir criteris de bones pràctiques. El saber fer i la bona praxis són garantia d’una bona presentació empresarial. Però cal innovar i aplicar les noves tecnologies per agilitzar els processos i facilitar que el producte final sigui eficient i satisfactori.

Cada vegada hi ha més interès pels hàbits saludables. És més habitual la pràctica d’algun esport, són més quotidians els plantejaments sobre la importància d’una alimentació sana, equilibrada i lliure d’agents químics, i hi ha més consens sobre els efectes positius en el propi benestar emocional que comporta una actitud positiva i optimista. De la mateixa manera, cada vegada hi ha una major acceptació i demanda d’integrar plantejaments que prioritzen el benestar de les persones i la sostenibilitat alhora de projectar i construir. Aquests requisits s’han anat implantant progressivament  a les obres de reforma, rehabilitació i restauració en els darrers anys, i ara cada vegada més també a les obres noves d’habitatges i d’oficines.

S’està legislant en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica, però també en referència al benestar i el confort de les persones. La normativa i les directives europees van marcant uns llindars cada vegada més exigents també en aquests sectors. No només l’eficiència energètica està a l’ordre del dia, també l’acústica i l’ergonòmica, per exemple. S’intenta regular els segells i distintius homologats de materials i sistemes constructius ecològics o lliures de productes químics volàtils. En poc temps veurem també distintius de classificació i qualitat segons la petja hídrica i de carboni en els materials de construcció.

Referent a la construcció les solucions sostenibles i ecològiques no es queden enrere. No deixen d’incorporar-se al mercat productes cada vegada més eficients i sostenibles alhora. Materials per aïllaments i divisions lleugeres; làmines impermeables i transpirables; pintures i revestiments més saludables; tractaments i acabats per la fusta i altres materials naturals; cobertes i murs vegetals; multitud de solucions que no només compleixen els requeriments tècnics i normatius, sinó que tenen el valor afegit de ser més sostenibles i millorar la salubritat i el confort.

A poc a poc es van vencent els prejudicis sobre la manca de garantia, de durabilitat o del sobrecost de la bioconstrucció. I es va consolidant la tendència a contemplar aquests principis als projectes d’obra nova.

La bioconstrucció vol oferir una resposta equilibrada i integral que garanteixi una solució saludable per a les persones i respectuosa amb el medi. Cada cas i cada situació requereix un estudi detallat i particular, amb els condicionants concrets de les persones a les que va destinades i del lloc on s’emplaçarà.

Els factors o criteris bàsics a considerar els podem  agrupar en cinc grans principis: els materials adequats, un ambient interior saludable, balanç positiu del consum d’energia i afectació sobre el medi ambient, harmonia interior de l’edificació i harmonia amb el solar i l’entorn.

Es prioritzen els materials naturals i amb el mínim procés de transformació industrial, que siguin de producció el més local possible i d’ús acceptat a la regió. Que no emetin olors desagradables ni substàncies tòxiques i que siguin de baixa radioactivitat. Preferiblement amb bones característiques de protecció acústica i amb aportació a minimització de la transmissió de les vibracions.

Per millorar l’ambient interior cal reduir, en primer lloc, l’aportació d’humitat incorporada a l’obra nova i facilitar la seva ràpida dissipació. Es valora les propietats i els protocols per evitar la proliferació de fongs, bactèries, pols i agents al·lèrgenics.  Es valoren els materials amb capacitats higroscòpiques i la disposició de sistemes o solucions constructives i acabats que no impedeixin l’aprofitament d’aquesta propietat. S’estudia i promou l’equilibri entre l’aïllament tèrmic i l’acumulació de calor. Es consideren, per als càlculs, les diferents temperatures superficials òptimes a més de la de l’aire interior. Es prioritza els sistemes passius de climatització i la calefacció radiant. L’arquitectura holística està posant especial atenció a la calefacció per paret radiant, per exemple. S’assegura i es recomana una suficient renovació de l’aire per garantir-ne una millor qualitat. S’avalua i es té en compte les radiacions naturals, per assegurar una bona situació i que s’alterin el mínim possible. Es mesuren i eviten els camps electromagnètics i les ones de radio en expansió.

Pel que fa al consum d’energies i afectació al medi ambient, es tendeix a optimitzar l’ús d’energies renovables. A més dels materials de proximitat, preval la no utilització de matèries escasses o amb balanç perjudicial o perillós per la seva obtenció. Es contempla l’afectació al medi ambient en tota la cadena, des de l’obtenció dels materials, a la implantació a l’obra i al seu desballestament al final de la seva vida útil. S’estudia la possibilitat i la viabilitat de la reutilització de les aigües grises, així com els sistemes o mecanismes per millorar i garantir la qualitat de l’aigua de consum.

L’interior ha de ser harmoniós. A més de prioritzar l’aprofitament de la llum natural, totes les característiques de l’enllumenat han de ser harmonioses amb la naturalesa i entre les diferents fonts de llum per crear una llum adequada per a cada ambient i situació. És molt important l’equilibri entre dimensions, proporcions i formes, que es tindran en compte tant per la construcció en sí com en el mobiliari i la decoració. Els colors i novament la il·luminació tindran en compte la seva psicologia intrínseca. Es descarten equipaments i elements no ergonòmics o fisiològicament inadequats. Els estudis de Feng Shui es tenen també en compte alhora de buscar aquest equilibri.

El terreny o solar també és estudiat i valorat. Es consideren les característiques geobiològiques per evitar tant les pertorbacions naturals com les artificials i relacionades amb l’entorn. Cal mantenir una distància suficient de les fonts de contaminants i sorolls; alhora que se segueixen criteris de paisatgisme i urbanisme consonants amb la cultura de la zona, però especialment positives pel medi.

La correcta aplicació d’aquests criteris amb ressonància amb les necessitats dels usuaris finals i de l’entorn afavoreix un projecte digne per una edificació saludable i eficient. Partint d’un projecte tant minuciós, si s’aconsegueix una bona coordinació de l’obra i la implicació de tots els especialistes i industrials per un resultat professional i detallista, la construcció resultant transpira tota aquesta harmonia en cada racó.

En benefici de tots, aquestes característiques no només són cada vegada més contemplades i exigides en les normatives i criteris d’homologació, sinó també pels usuaris i promotors.

Narcís Cebrià i Llistosella.

Arquitecte Tècnic. Especialista en Bioconstrucció.

www.narciscebria.cat