Imprudència professional vs Imprudència temerària

Tot accident té conseqüències. Les més evidents i que tot prevencionista ha de prioritzar són els danys que els fets no desitjats poden generar en el treballador accidentat. Dit això, també se’n deriven una sèrie de conseqüències de caire més legal que s’han de tenir en compte. I particularment, i motiu d’aquest escrit, les que emanen de l’acció o omissió per part del propi treballador en el seu lloc de treball (queden fora d’aquest escrit els incompliments empresarials que puguin generar un accident de treball).  La qualificació dels incompliments determinarà el grau de responsabilitat dels diferents agents i, en el seu cas, les possibles infraccions i indemnitzacions que se’n pugui derivar. En aquest context s’ha d’encabir un dels principals conflictes jurídics que es generen quan ocorre un accident: la responsabilitat del treballador. Aquesta discussió és clau per esclarir legalment les repercussions que tindrà sobre l’ocupador, el treballador, Mútua, etc.

Però com es pot delimitar la responsabilitat del treballador? La Llei General de la Seguretat Social distingeix dos tipus d’imprudències: la professional i la temerària. A vegades la seva identificació no és fàcil i no sempre és una qüestió pacífica, especialment pel fet que les conseqüències –econòmiques, legals, etc.- són molt diferents atenent al tipus d’imprudència.

La imprudència professional seria aquella on hi ha un nexe causal entre el treball i l’accident. Aquella que és conseqüència de l’exercici habitual d’un treball i es deriva de la confiança que aquest inspira per la repetició d’uns mateixos actes (STS de 18 de setembre de 2007). Dit d’una altra manera, un excés de confiança o un descuit  i la manca de la percepció del risc que comporta la tasca.  Però, tal com estableix la legislació espanyola, l’empresa és l’obligat legal del deure de vigilància on cal incloure el preveure possibles descuits o excessos de confiança per part del treballador.

A diferència de la professional, la imprudència temerària trenca el nexe causal entre l’accident i el treball (i per tant no es considerarà accident de treball). Es tracta, tal com defineix la jurisprudència, com aquell comportament que assumeix riscos innecessaris, capriciosos i greus així com un clar risc, exempt de la prudència més elemental exigible, contravenint de manera conscient i voluntària les ordres de l’empresari.

No és objectiu d’aquest escrit establir els límits de cadascuna d’elles, però valgui a tall d’exemple algunes situacions prou clares on s’obvia qualsevol matís. En el cas de la professional podem trobar l’ús d’una escala en mal estat, accedir a l’obra per un lloc no habilitat però generalment utilitzat, fer una tasca massa de pressa, etc. Pel que fa la imprudència temerària podríem citar casos com baixar per les baranes de protecció del forat d’escala i no per la mateixa escala, sortir de l’obra per una obertura d’un primer pis, etc.

                              Sergi Pérez Diago
Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals
INPREIN, S.L.