Entrevistem per aquest número de la revista a Josep Riu i Pujol, fundador i propietari de l’empresa rehabilitadora Riu i Pujol, constructora rehabilitadora fundada a l’any 1968 i membre del Gremi. Actualment és la segona generació que està al capdavant d’una empresa amb més de 50 anys dedicats a la rehabilitació de façanes, vestíbuls, patis i interiors. Preguntem al Josep sobre la seva experiència i visió, tan valuosa després de tants anys al sector i a la ciutat.
– Què es necessita per fer sobreviure una empresa constructora a tants canvis com els que s’han produït des de 1968, l’any de fundació de l’empresa?
– Penso que és important no perdre mai la il·lusió i les ganes de tirar endavant quan les coses no van del tot bé i sobretot recordar sempre els teus orígens.
– La construcció li venia de família? Per què va fundar Riu Pujol?
– En el meu cas no em venia de família. La meva mare era mestressa de casa i el meu pare treballava al camp. Vaig començar a treballar als 12 anys cuidant vaques i als 14 anys vaig començar d’aprenent al sector de la construcció a Solsona. Després vaig marxar a treballar a Calella durant tres anys. Més tard, als 20 anys, va ser quan em vaig establir al barri de Sants de Barcelona, on treballava per una empresa. Quan plegava, als vespres i caps de setmana, vaig començar a fer petites reformes pel meu compte i a poc a poc vaig anar tenint clients. Així, l’any 1968 vaig muntar la meva pròpia empresa. Tenia 24 anys.
– Creu que és molt diferent començar amb una empresa ara que fer-ho als anys 60? Quina diferència troba?
– Els inicis sempre són complicats… abans però, amb ganes de treballar era més fàcil tirar endavant. En el meu cas em va ajudar el fet que alguns clients em presentaven amistats o coneguts seus i d’aquesta manera sempre anava tenint feina. Potser, la diferència més gran que trobo és que actualment per crear una empresa es requereixen més despeses i infraestructura. Abans amb quatre eines ja podies començar.
– Durant les últimes dècades, quina etapa o quines etapes li semblen que han estat més complicades de superar a nivell d’empresa?
– Hem tingut alguna que altra etapa complicada. Recordo la crisi que vam patir l’any 1982, o també el 1994. Potser la més llarga que vaig viure va ser la crisi del 2008.
– Ha canviat molt la manera de treballar de Riu Pujol des dels inicis de l’empresa fins ara?
– El transcurs de qualsevol empresa comporta adaptar-se a les noves tecnologies, canvis de materials, eines, normatives, etc.. Recordo quan vaig començar es tallava la rajola amb un punxó…res a veure amb les facilitats actuals que tenim amb les màquines de tall.
– La seu actual és a Sants, al Carreras i Candi. Sempre heu tingut la seu a Sants?
– Sí, sempre hem estat al barri de Sants. Quan treballava a Calella tenia un company de feina que era d Sants, i quan vaig visitar i conèixer el barri em va agradar perquè em va recordar a l’ambient de Solsona, d’on soc fill, i sense dubtar-ho vaig decidir quedar-m’hi.
– En quins barris o poblacions heu treballat més? Teniu algun record especial d’alguna zona?
– Riu Pujol treballa sempre a la ciutat de Barcelona, tot i que puntualment treballem en alguna població de la província. Un record especial? Quan portàvem la sorra amb un carro de fusta amb tracció animal pel carrer Perot lo Lladre, carrer molt estret que comunica el carrer del Pi amb el de Portaferrissa. Era l’any 1969.
– Actualment és la segona generació qui porta el negoci. Quin consell dona a aquells empresaris que desitjarien que els seus descendents continuïn amb l’empresa familiar?
– Sí, des de fa 12 anys son els meus tres fills els qui porten la gestió de l’empresa. El consell que dono es que se’ls hi transmeti els valors d’esforç i lluita amb els que es va iniciar l’empresa i que tinguin sempre present els inicis, que mai deixin per fet res, i sobretot que no els hi falti il·lusió.
– Des de 1969 , només un any després de la seva fundació , Riu Pujol forma part del nostre Gremi . Quina ha estat la seva relació amb el Gremi?
– Estic molt content de formar part d’aquest Gremi amb tanta història. Sempre hem rebut un tracte proper i de màxima col·laboració. Recordo amb especial il·lusió l’acte on el Gremi ens va reconèixer els 25 anys d’antiguitat, a l’octubre de 1998.
– Amb la seva experiència, i comparant amb èpoques anteriors, què li agrada més i menys de la construcció d’avui dia?
– Penso que amb els materials i la maquinària actuals s’ha fet que el nivell i qualitat de la construcció sigui molt millor que abans. El control tècnic de les obres i la cura del patrimoni que es porta a terme actualment també és una de les coses que ha millorat la qualitat en la construcció de forma significativa. En canvi, crec que en èpoques anteriors hi ha havia un coneixement de l’ofici que actualment no hi és tant.
– Última pregunta, i agraint molt la seva amabilitat per respondre les diferents preguntes… què en pensa de l’evolució urbanística de Barcelona de les darreres dècades?
Barcelona ha viscut molt canvis. S’ha transformat de ser una ciutat relativament petita, ordenada per barris, a on hi havia més caliu de poble, a ser una ciutat molt turística, on alguns barris han perdut la seva essència. Però també és cert que ara tenim una ciutat més oberta al món. Després de 1992 la ciutat es va transformar: els accessos a la ciutat, el port, zones verdes… i totes les millores que es van fer amb motiu de les Olimpíades ens van deixar la ciutat al capdavant de les capitals Europees.
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que regularà…
El document contempla, entre altres accions, la creació d'una reserva pública de solars per accelerar…
El document contempla, entre altres accions, la creació d'una reserva pública de solars per accelerar…
Ens complau informar que el Consorci per a la Formació Contínua de la Generalitat de…
Després de centrar-se en la recuperació econòmica postpandèmia el 2021, la relació entre economia, ètica…
La jornada, organitzada de forma conjunta amb la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya, va…