Constructors i Inspectors Tècnics Municipals de Barcelona reunits per tractar els ajuts a les obres de rehabilitació

16 abr. 2015 Constructors i Inspectors Tècnics Municipals de Barcelona reunits per tractar els ajuts a les obres de rehabilitació

La reunió de la RiMe celebrada al matí del dijous 16 d’abril, a la seu del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, va comptar amb la presència d’Inspectors Tècnics Municipals dels diferents districtes de Barcelona i del director tècnic de Rehabilitació d’Habitatges de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Amela.Amb tals convidats no és estrany que la sessió fos farcida de controvèrsies i intercanvis enriquidors d’informació. Així doncs, després d’uns minuts d’esmorzar-networking, el debat entre constructors i tècnics municipals va començar fent-se al·lusió a la complexitat dels informes expedits pels Tècnics.

Pot guanyar-se claredat i simplificació en els informes?

Aquesta era la pregunta que els constructors plantejaven, ateses les dificultats que les comunitats de propietaris acostumen a patir a l’hora de plantejar-ne una rehabilitació. “Però no és tan fàcil”, va respondre Josep Manuel Claville, director tècnic de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, “donat que s’ha de mantenir un llenguatge exempt de possibles confusions, per molt tècnic que resulti”.

Arran de la disparitat opinions i fins i tot d’acusacions, sempre en to cordial, Jordi Amela va defensar que sí que es fan esforços per millorar les tramitacions de les subvencions. Per exemple, va assenyalar la millora introduïda amb l’establiment de la subvenció en la fase prèvia a l’obra, i no en la posterior tal com es feia anys enrere.

La figura de l’informador

Ana Becerra, tècnica municipal del districte de Ciutat Vella, va considerar que per tal que les comunitats entenguin els informes hauria de ser un tècnic qui assumís el rol d’informador de la comunitat, donat que sovint decau aquesta responsabilitat en el president de la comunitat que, profà en la matèria, no té tants recursos per fer-se entendre, i a vegades ni tan sols per entendre ell mateix els informes.

Interacció entre els diferents agents

El problema és comunicatiu, i per tant es resol “seient i parlant”, tal com va afirmar Josep Manuel Claville. “Si teniu dubtes ens heu de preguntar…”. I malgrat que també van haver-hi veus que van alertar de la manca de resposta de l’administració en preguntar-se per correu electrònic, un dels grans propòsits que formular-se a la jornada fou el d’apropar a constructors i tècnics municipals mitjançant un diàleg continu. “Som molt més assequibles del que potser creieu”, va referir Ana Becerra.

Projectes inadequats

Un problema que afecta a tots dos actors és la sovint manca d’adequació de projectes de rehabilitació es presenten esperant una subvenció. Els tècnics municipals van queixar-se d’una falta de rigor a l’hora de presentar un projecte que es contradiu amb les bases de la subvenció. És per això que van demanar que abans de res els agents que intervenen en tot el projecte coneguin bé el projecte de l’obra basant-se en els criteris sol·licitats.

Els administradors de finques i les ITE

Convidats però no presents a l’acte, els administradors de finques també van ser nomenats en la jornada quan va defensar-se la necessitat d’impulsar les ITE’s davant del prejudicis que les desprestigien. Constructors i tècnics van estar d’acord en la conveniència d’explicar a les comunitats que els defectes trobats amb una inspecció no resulten d’obligatòria reforma si no es tracten de problemes importants.

Finançament de rehabilitacions: dels ICOs ficticis a la figura de l’endós

Cap ni un dels constructors va aixecar la mà després que es preguntés si algú havia aconseguit un ICO per fer una rehabilitació. En canvi, els constructors sí que van mostrar-se satisfets amb la figura de l’endós, Així mateix, les parts municipals presents a la jornada van animar als constructors a presentar-se candidats a fer obres de rehabilitacions comptant amb l’endós, sempre i quan i tinguin la capacitat econòmica per afrontar possibles desconveniències en el procés. També es va fer palès la possibilitat de demanar  bestretes  de fins a un 50% en cas d’algunes obres de rehabilitació, com el cas de patologies estructurals.

L’acte va ser patrocinat pel Grup Parex, referent mundial i principal proveïdor de morters industrials i solucions especialitzades en el sector de la construcció a nivell mundial.