És la construcció un sector només d’homes?

La resposta és un no rotund. Tot i que avui dia el percentatge d’homes que ocupen llocs dins el món de la construcció continua sent substancialment més elevat que el nombre de dones, la construcció no és, ni ha estat mai, un sector exclusiu per a homes.

Des dels inicis de la humanitat, les dones han participat activament en la construcció dels primers habitatges, com a part de les seves tasques de protecció del nucli familiar. A la prehistòria, amb el condicionament de les cavernes, i més endavant aixecant les cabanes, xaboles, tipis, yurtes, etc. Fins i tot, alguns dels poblats indis americans van ser construïts totalment per les dones de la tribu, utilitzant materials com pedres i fustes i marcant una tendència que va ser aprofitada més tard pels seus predecessors.

Però siguem realistes, d’aquells temps fins avui en dia les coses han anat canviant moltíssim. L’any 2017, segons dades de l’Enquesta de població activa de l’INE, els números ens podrien portar a pensar el contrari. D’un total de 208.400 treballadors que configuraven el sector de la Construcció a Catalunya en aquesta anualitat, el 89,9% són homes, mentre que únicament un 10,1% són dones, el que representa unes 22.800 persones. Ara bé, si ens fixem en els percentatges d’augment d’inserció al sector respecte a l’any anterior, en el femení hi ha hagut un increment de població treballadora del 30,2% mentre que pel que fa als homes el percentatge es redueix a un 11,30%. Això ens demostra que la dona, sent present des de temps immemorials, poc a poc es va re-introduint amb més força en aquest camp, ocupant llocs més variats.

Enrere van quedant aquelles èpoques quan una dona havia d’amagar-se sota l’auspici del seu marit, utilitzant fins i tot moltes vegades el seu nom per poder destacar dins la construcció en àmbits com per exemple l’arquitectura. Moltes dones als segles XVIII, XIX i XX, s’esmerçaven en aportar els seus coneixements a una població en la que es feia difícil fer-se un lloc.

Però, per què les dones tenen poca presència a la construcció?

Segons un estudi recent publicat per la constructora britànica Keepmoat, només un 13% d’un miler de dones enquestades amb edats compreses entres els 16 i els 25 anys es plantejarien la possibilitat d’adoptar algun tipus de formació que les introduís en el sector. Fins i tot, algunes de les enquestades declinaven l’oferiment de respondre pel poc interès que els generava. Bàsicament, doncs, estem parlant d’un desinterès.

Segons el mateix estudi, un dels principals motius del perquè les dones no trien carreres associades a la construcció és la manca d’informació sobre les oportunitats que els pot obrir i, per altra banda, els estereotips que representen la professió: mascles durs, feines basades en la força bruta i poques possibilitats de progressar per a elles. Les enquestades reconeixien tenir molt poc coneixement de la gamma de sortides i es queixen de la poca informació que des de les escoles se’ls ofereix per decantar-se per al sector de la construcció i  les enginyeries.

Per altra banda, la diferència salarial i les minses possibilitats de reinserció a un lloc de treball un cop s’ha estat mare són altres dels handicaps amb els que es troben les dones.

La solució, segons l’estudi, només passa per aprofitar els models femenins que s’han forjat un lloc important al sector i utilitzar-los per a fer pedagogia a les escoles. Els joves han de conèixer per poder escollir i han de tenir referents que els puguin marcar els camins professionals. Una tasca que només es pot realitzar amb la implicació de tota la societat: l’escola informant i educant en la diversitat, les constructores canviant la seva imatge i demostrant la capacitat que tenen per crear equips formats per homes i dones, i les mateixes dones, eliminant els clixés, augmentant la seva autoestima i creient que som capaces de treballar en qualsevol lloc tant bé com ho faria qualsevol altre company.

Elisa Llorach i Pocurull
e-SCENTIA