Com acabar amb la corrosió, el mal endèmic de les estructures

Com acabar amb la corrosió, el mal endèmic de les estructures

Ahir el Gremi va acollir una jornada sobre l’aplicació d’agents inhibidors de corrosió per reparar estructures de formigó armat, organitzada per BASF. Pere Borralleras, director de Màrqueting de BASF Construction Chemicals Iberia, va posar de manifest que la corrosió és un mal endèmic en el món de les infraestructures, ja que qualsevol estructura exposada a la intempèrie acabarà tenint, tard o d’hora, corrosió. A més, Borralleras va deixar clar que quan una estructura té entre 15 i 20 anys necessàriament haurà de ser tractada per corrosió.

Què implica tractar la corrosió? Costos directes que suposen una gran despesa, però, també i sobretot, costos indirectes que cal tenir en compte i que poden ser tant o més importants que els directes: residus, pols i sorolls, pèrdua de productivitat, talls de trànsit… “Els costos de reparació comparats amb els costos indirectes són insignificants”, assegura Borralleras.


Les estructures més afectades

Són especialment susceptibles de patir corrosió les infraestructures que es troben properes al mar o en un context d’humitat, ja que els clorurs són els principals promotors de la corrosió. I, per sobre de tot, les estructures que es troben en l’epicentre de l’huracà són els complexos industrials que utilitzen aigua de mar en el seu sistema de refrigeració.

Segons Borralleras, la reparació tradicional no és la solució als problemes: “No només ho diem nosaltres, també ho fan els mitjans de comunicació: Només el 40% de les estructures reparades amb el sistema tradicional té una durabilitat superior als 10 anys”. Què cal fer davant d’aquest panorama? Canviar les estructures senceres cada 15 anys? Afrontar despeses de gran consideració periòdicament? BASF proposa l’inhibidor de corrosió MasterProtect 8000, que representa una forma més econòmica, durable i sostenible d’acabar amb la corrosió davant dels mètodes convencionals.


Els inhibidors de corrosió

Es tracta d’un líquid incolor de baixa viscositat que s’aplica superficialment sobre el formigó, tant nou com afectat per corrosió, migra a través de la porositat fins a l’armadura i genera una zona d’alta resistivitat que redueix la velocitat d’oxidació. Per tal que els assistents comprovessin què és i com es duu a terme la seva aplicació, Borralleras va exposar diferents edificis on s’ha dut a terme. Alguns d’ells són la Fundació Miró a Barcelona, l’edifici residencial Torres Blancas a Alacant o les Torres de refrigeració de Gas Natural a Sagunt.

 

No hi han comentaris

Publica un comentari